Edicions Anteriors

2014

postal_programa_FINAL


1424510_464994733638552_8100472418562614525_n 1507924_464907713647254_965068581885744256_n 1908445_464994693638556_3859315410392469667_n 1911850_464998220304870_269126515766888678_n 10407108_464907546980604_8871134886920210058_n 10423275_464969356974423_824945849016915213_n 10440770_464870613650964_1112344520864430266_n 10526037_464907610313931_8714505612791300134_n

10931433_491120804359278_7522531419750576391_n

EACIÓ EN TERRITORI EN LA SEVA SEGONA EDICIÓ PRESENTA UN RECULL D’OBRES AUDIOVISUALS ON ES MOSTREN FORMES DE VIURE I VEURE BARRIS D’ARREU DEL PLANETA, ENGUANY AMB UNA ESPECIAL ATENCIÓ CAP A LES BARRIADES OBRERES.

ChatsErrantsCHATS ERRANTS: ZONE TEMPORAIRES D’ INUTILITÉ. Yaël André,2007. Bèlgica 56′ VOSC. Sessió Arxius OVNI. Com un trencaclosques, aquesta pel·lícula funciona a diversos nivells: una visita guiada a les zones urbanes deprimides de tres ciutat(Brussel·les, Hamburg i Roma), un documental sobre gats de carrer i la gent que els dóna de menjar, una coreografia dels gestos quotidians, una qüestió sobre la cartografia (i l’ús comú de l’espai), un “picada d’ullet” a l’ordre i al caos humans… i una declaració de les dificultats actuals de la Inutilitat!


DetroitDETROIT VILLE SAUVAGE. Florent Tillon, 2007. França 27′ VOSE. Sessió Arxius OVNI. Benvingut a la ciutat de Detroit, “la capital dels assassinats als EUA”, on l’herba creix en els aparcaments i les cases estan abandonades. Aquí, una nova vida està començant lentament a prendre forma i a fer-se càrrec de la ciutat fantasma. Però fins i tot quan els senyals d’advertiment resulten tenir un altre significat més apocalíptic, no hi ha motius per alarmar-se. Amb la mirada curiosa i la distància filosòfica del foraster, Detroit Ville Sauvage observa els canvis en el paisatge urbà en un moment històric en el qual paraules com a “utopies”, “humanitat” i “capitalisme del dòlar” acostumen a anar precedides del prefix “post”. Desastres invisibles han destrossat la ciutat, i l’única cosa que queda són algunes petjades en forma d’anuncis radiofònics sobre l’alleujament del deute, les manades de gossos de carrer, i un misteriós munt de llibres New Age cremats. Però al marge de tot, la gent comença a reorganitzar-se i a crear societats autònomes, en les quals els habitants conreen hortalisses i encara creuen en el futur, – però no com una prolongació del present.


fesEL BARRI. FES. CIUTAT INTERIOR. Abu Ali, 2002. Marroc-Espanya 56′ VOSC. Arxius OVNI. Un viatge iniciàtic a l’interior de la ciutat de Fes mitjançant fragments que il·lustren diferents aspectes del teixit antropològic, sociològic, urbanístic i religiós de la ciutat. Aquests són els vídeos de l’exposició que, sota el mateix títol, es va realitzar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona l’any 2002 (Un projecte d’Albert García-Espuche i Toni Serra).


fragmentosFRAGMENTOS DE UNA FÀBRICA EN DESMONTAGE. RobertoGarcia,Guillermo Beluzo,Isaac Marrero-Guillamón, 2007. Catalunya 47′ VO. Sessió Arxius OVNI. Can Ricart fou una fàbrica tèxtil durant el segle XIX. Un complex industrial amb diversos tallers en el segle XX. A principis del XXI, l’aprovació del Pla 22@ per a la reforma de les àrees industrials del Poblenou previ el seu enderrocament per a la construcció de varis edificis d’oficines. Es va convertir llavors en un objecte de litigi entre els tallers afectats, el propietari i promotor, Federico Ricart, Marquès de Santa Isabel, els defensors del valor patrimonial del conjunt i el seu ús públic, i l’ajuntament, responsable del pla urbanístic.


london2LONDON “I DON’T CALL IT RIOTING, I CALL IT AN INSURRECTION”.Anònim, 2011. 5′ VOSE. Sessió Arxius OVNI. Entrevista sobre els esdeveniments de Londres del 2011, amb l’escriptor i veí Darcus Howe: “Una mica de respecte per a un vell afrocaribeny! No, no, això no és un disturbi, és una insurrecció, la insurrecció de la gent, és el que està passant també a Síria, a Liverpool, a Haití, a Trinidad. És la naturalesa del moment històric.”


lossuresjpgLOS SURES. Abu Ali, 2008. Espanya-Estats Units 16′ Sense diàlegs. Sessió Arxius OVNI. Los Sures és com s’anomena un barri porto-riqueny de Brooklin a Nova York. Gravat el 1991 i editat el 2008, aquest vídeo no és tant un retrat d’aquest barro o una mèmoria sinó un viatge iniciàtic a través de diferents paisatges interiors que tenen el seu reflex en els erms urbans, en la evocació de la mort i la solitud, però també en la contemplació i la celebració de la vida.


VallsPintorescoVALLS PINTORESCO. Anònim, 1909. Catalunya. 6:30′ Muda. Sessió Arxiu Municipal. A les portes de l’Any Europeu del Patrimoni industrial l’Arxiu Municipal ens proposa el visionat de la pel·lícula més antiga que s’hi conserva. Imatges quotidianes de Valls, els seus paisatges i la seva gent.


JSucari_viajes-1VIAJES IMAGINARIOS I. BUENOS AIRES. RECORRIDO 39. Jacobo Sucari, 1995. 17′ VO. Retrat de ciutat on s’amaguen els diferents llenguatges que habiten el paisatge urbà. El document de viatge a través del relat subjectiu, la història i el disbarat, del que l’arrel són les narracions sobre cultures remotes i territoris desconeguts, genere literari de buscadors de fortunes, marines i antropòlegs. Primer capítol de “Viajes Imaginarios”, un recorregut per la ciutat de Buenos Aires, la seva història i els seus mites.


WorkersFactory_HFarocki_48WORKERS LEAVING THE FACTORY . Harun Farocky, 1995. Alemanya 36′ VOSE. La primera càmera de la història del cinema (dirigida pels germans Lumière) va enfocar la sortida d’una fàbrica, cent anys més tard podem dir que l’interior de la fàbrica rares vegades va atreure al cinema, més aviat el va repelir. Aquí es tracta del Cinema i la seva Història. Marilin Monroe i Charlie Chaplin sortint d’una fàbrica exemplifiquen algunes de les imatges que el cinema ha produït al llarg de la seva història. Farocki retrata la importància d’aquestes sortides de l’espai fabril i de la representació dels obrers al cinema.

Taules rodones, tertúlies i rutes temàtiques completaran la programació de Creació en Territori.

– ACTE INAUGURAL.
Conferència de la Dra. Assumpció Feliu, presidenta de E-FAITH European Federation Associations Industrial and Technical Heritage i vicepresidenta de AMCTAIC Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya.

La Dra. Feliu ens parlarà de l’estat del patrimoni industrial a Catalunya i també de quines són les iniciatives que s’estan preparant per a la celebració, el 2015, de L’Any del Patrimoni Industrial Europeu.

– VERMUT-TERTÚLIA
EL BARRI COM ENTITAT CREADORA
En aquesta segona edició de Creació en Territori proposem novament un vermut-tertúlia, per dialogar de forma distesa entre veïns i veïnes, a traves de l’experiència d’agents culturals d’àmbits i trajectòries diverses, sobre com dotar d’identitat cultural el barri, convertint-lo en un nucli generador i difusor de la creació contemporània, entesa com una eina més per a la cohesió social.
Amb:
Jordi Antas – artista, curador d’exposicions
Lluís Frago – professor de Geografia Humana a la UB
Jordi Freixes – mànager i gestor cultural
Modera Sònia Vaquer (IEV)

– RUTA
Descoberta del patrimoni industrial vallenc de la mà de l’historiador i vicepresident de l’IEV Francesc Murillo, ens endinsarem en part del passat industrial de la nostra ciutat, mentre redescobrim un ric patrimoni arquitectònic i humà avui en dia massa oblidat.

2013


P1010051 P1010064 P1010070 P1010077 P1010096 P1010122 P1010124 P1010131 P1010132 P1010143 P1010150 P1010152 P1010187 P1010205P1010198  P1010209 P1010212 P1010218   P1010240P1010232

PEL·LÍCULES

08001     Any 2010. Llargmetratge documental, 60′. Versió original multilingüe. Producció: Talatala Director: Christian Plähn Realitzador: Christian Plähn i Miguel Anton Malo Guió i muntatge: Christian Plähn Productor executiu: Gabriel Amdur

08001

Instantània de les persones que viuen al barri del Raval de Barcelona: gent de negocis, propietaris de galeries, immigrants, artistes de carrer, treballadors de la construcció, turistes, associacions creadores de xarxes socials entre les diferents cultures, etc. Totes aquestes històries es combinen en un dia al Raval, en què la situació de la càmera canvia i, per tant, la perspectiva al llarg del temps, també acompanyant la gent en el seu dia a dia, observant i escoltant les seves impressions de la vida quotidiana al barri.

————————————————-

CASA GRANDE DEL PUJAREJO     Any 2013. Curtmetratge documental, 15′. Versió original castellana. Realització: Emek Filogullari Muntatge: Emek Filogullari Musica: Paco Seco

pumarejo

Curtmetratge documental on es mostra, davant la deixadesa de les autoritats, la reacció de la ciutadania prenent les regnes en la rehabilitació i l’ús de l’espai públic.La Casa Palau del Pumerejo a Sevilla, tot i ser un espai emblemàtic per a la ciutat i la seva ciutadania ha estat històricament oblidada per part de les autoritat locals, tot i estar declarada Bé d’Interès Cultural per la Junta d’Andalusia des del 26 de setembre de 2003, amb la mateixa catalogació que la Catedral.El seu actual propietari, l’Ajuntament de Sevilla no acaba d’executar les obres necessàries per a la seva rehabilitació, no obstant això un grup cada cop més ampli de ciutadans porta 12 anys lluitant per aconseguir-ho i no para de denunciar el deteriorament de l’edifici.La Casa Palau del Pumerejo compta amb una alta catalogació patrimonial basada en els grans valors històrics i arquitectònics de l’immoble, així com en la rica varietat d’usos que ha acollit al llarg dels seus quasi 250 anys,

 ————————————————-

CONTE DE QUARTIER     Any 2006. Curtmetratge animació’. 15′ Versió original francès. Producció: Les Films de l’Arlequin Director:Florence Miailhe Animació infogràfica: Catherine Ginapé i Francis Desharnais Guió: Florence Miailhe i Marie Desplechin. Muntatge: Fabrice Gérardi Productor executiu: Marcel Jean i Dora Benousilio Musica: Denis Colin

contedequartier

Curtmetratge d’animació que explica un dia de bojos en un barri en renovació on set personatges, tots connectats per una nina, comparteixen una ronda interminable de successos. Aquest conte urbà s’alimenta dels fets diversos i de l’agitació d’una gran ciutat per explorar comportaments humans primaris, com la por, l’odi, la violència i el desig. De gran bellesa, “Conte de quartier” barreja tècniques de pintura i sorra sobre vidre animat directament a la càmera.. Una pel · lícula sense paraules.

————————————————

LA VIDA AL BARRI: INDÚSTRIA AL BARRI ANTIC DE VALLS  Any 2013. Llargmetratge documental , 50’. Versió original català.  Producció: Institut d’Estudis Vallencs. Edició i realització: Xavi Pete. Coordinació i guió: Anna Estallo.

la vida al barri

El documental s’atura en els sectors industrials més tradicionals de la ciutat – indústries relacionades amb els molins, les adoberies, els licors i anisats, les fusteries i serradores, la ceràmica, la metal·lúrgia o l’electrònica-, alguns ja desapareguts, molts transformats, però tots importants en un moment o altre per al desenvolupament econòmic i social de Valls, i que en molts casos han marcat tota una generació. El documental fa visibles també tot un seguit d’espais industrials urbans actualment infrautilitzats que la ciutat està encara ara reflexionant.

————————————————

MUR VIU     Any 2007. Llargmetratge documental , 63′. Versió original català, castellà. Producció: SinCasa Director: Samuel Sebastian Guió: Samuel Sebastian Fotografia: Samuel Sebastian Muntatge: Alba BonetMusica: ÒWIX, Orxata Sound System, Synaulia

MurViu

Dins del centre històric de la ciutat de València, els barris del Carme, el Mercat i Velluters són un gresol d’imatges contradictòries: junt a la tranquil•litat de les vesprades assolellades a les seues places, es troba el renou i la barbàrie de les nits dels caps de setmana. Malgrat això, el vertader tresor d’aquests barris el trobem en el seu patrimoni, no només en el conjunt d’edificis que conformen l’entramat urbanístic, sinó també en els seus habitants i el seu estil de vida. Després de la destrucció de bona part del barri de Velluters, el barri del Carme es troba en l’objectiu de l’administració i els constructors i en particular un dels seus monuments emblemàtics: el mur àrab, dempeus des del segle XI. L’anomenat “pla del mur” sota l’excusa de la protecció del patrimoni pretén expulsar 150 persones dels seus llars i enderrocar varis edificis de l’entorn, destruint aquest doble patrimoni que es conserva en molt pocs indrets de València. Mur Viu és una pel•lícula dedicada a totes les persones que resisteixen i mantenen la seva identitat enfront de les pressions d’una administració que hauria de protegir-los.

————————————————-

NOVO VIGO VELLO     Any 2011. Llargmetratge documental , 60′ Versió original gallec, castellà. Producció: Filmanova Protagonistes: Luis Tosar, Antela Cid, Fran Peleteiro, i els veïns del Casco Vello. Director: Eduardo Rollan Realització: Jaime Pérez Guió: Eduardo Rollan Fotografia: Jaime Pérez Producció executiva: Antón Reixa

novovigovello

Documental ficcionat sobre la restauració del barri històric de Vigo. Després de viure uns anys a l’estranger, Antía torna al casc antic de Vigo. Allí és on coneixerà a Xurxo, un càmera a qui convencerà de gravar un documental sobre el seu barri.

————————————————-

COLGADOS DE UN SUEÑO     Any 2012. Llargmetratge documental, 66′. Versió original castellà. Producció: Inicia Films, Les films du grain de sable i TVE en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, Junta de Comunidades de Castilla la Mancha i l’Ajuntament de Cuenca.Director: Antonio Pérez Molero Guió: Antonio Pérez Molero, Marta Gonzalez Fotografia: Antonio Pérez Molero, Jesús Merino Muntatge: Antonio Pérez Molero Productor executiu: Valérie Delpierre

colgadosdeunsueño

A mitjans dels anys cinquanta, el col·leccionista i pintor Fernando Zóbel arribà a Espanya i quedà fascinat per la jove generació d’artistes abstractes espanyols pràcticament ignorats al país. Convençut de la gran importància d’aquests artistes començà a col·leccionar les seves obres i a madurar la idea d’exposar-les al públic nacional e internacional. Neix així el Proyecto Toledo, ciutat considerada per Zóbel com a idònia per ubicar la seva col·lecció. Fins que un jove enginyer forestal, que somniava poder dedicar-se algun dia en exclusiva a l’art, li proposà que visités la seva ciutat, Conca. “¿Conca? ¿i què se m’ha perdut a Conca?” Va contestar Zóbel…

————————————————-

TAPAS     Any 2005. Llargmetratge ficció , 94′ Versió original castellà. Producció:  Tusitala Producciones i Castelao Productions, Protagonistes: Ángel de Andrés López, Anna Barrachina, Alberto de Mendoza, María Galiana.  Direcció i guió : José Corbacho y Juan Cruz. Fotografia: Guillermo Granillo. Musica: Pablo Sala.

tapas

Les històries petites, diàries d’un grup de veïns que viuen en un barri de l’Hospitalet del Llobregat, i els pocs secrets que amaguen.

 ACTIVITATS PARAL·LELES

Taules rodones, xerrades i rutes temàtiques completaran la programació de Creació en Territori.

Dijous 14 de novembre a les 20h a l’edifici de Sant Roc taula rodona: El Rec d’Igualada, el retrobament d’un barri amb Cristina Domènech, creadora de RecStores i Xavi Andrés, arquitecte i un dels impulsors de l’espai gastronòmic, cultural i de disseny Somiatruites d’Igualada.

Dissabte 16 de novembre a les 12h a l’edifici de la Societat Agrícola, a la plaça del Carme, Vermut tertúlia: Intervencions artístiques en l’espai urbà, processos creatius que impliquen relacionar-se amb el territori i els seus habitants. L’art com a factor socialitzador, cohesionador, participatiu, transformador, sensibilitzador i reivindicatiu. Amb els col·lectius Sopes d’All de Valls, Perejil’s Sounds de Reus i Laboratori Visual de Tarragona.

Dissabte 16 de novembre a les 17h amb sortida de St. Roc, ruta guiada per Francesc Murillo, vicepresident i ponent d’història de l’IEV, Descobrir el Barri Antic. Un passeig pel patrimoni i la història de Valls des dels carrers del centre històric.  Amb punt final al Refugi Antiaeri de la plaça del Blat.

“El dret a la ciutat és per tant molt més que un dret d’accés individual o col·lectiu als recursos que aquesta emmagatzema o protegeix; és un dret a canviar i reinventar la ciutat d’acord amb els nostres desitjos. És, a més, un dret més col·lectiu que individual, ja que la reinvenció de la ciutat depèn inevitablement de l’exercici d’un poder col·lectiu sobre el procés d’urbanització.“
(David Harvey, Ciutats Rebels, 2013)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s